Catalunya:
de la identitat a la independència
és un manifest contundent a favor de la
independència de Catalunya. Com diu
Xavier Rubert de Ventós a la introducció,
«vaig trobar-me un dia fent l’elogi
d’una Hispanitat que ningú a Espanya
volia ni gosava encarar; i així mateix
m’he trobat ara fent l’elogi d’una
eventual independència de Catalunya i
dels països políticament pobres -«PPP»- enfront d’uns Estats cada cop més nacionals,
identitaris, nostàlgics i encarcarats.
Deixem-los ser nacionalistes a ells –conclou
Rubert- i reivindiquem tot just la
independència». Escrit d’una manera
directa, el nou llibre de Xavier Rubert
de Ventós sembla així invertir els
factors del catalanisme tradicional:
comencem per parlar d’independència,
ve a dir, que el reconeixement de la
identitat cultural ja acabarà aleshores
de quallar, vindrà tot sol.
I. La inèpcia com a estratègia: de la incompetència natural a la incompetència adquirida II. Més ençà del bé i del mal: càncer i nacionalisme com a metàfores III. Drets individuals - discriminació col·lectiva: la dona i la nació IV. Multiculturalisme i identitats monogràfiques V.
La identitat postmoderna VI. Néixer en estat: arqueologia i psicoanàlisi de l'estat inconscient VII. Les raons generals pel pessimisme: ous durs, nines russes i països catalans VIII. Les aventures de do ut des IX. Deconstruir i desactivar tres artefactes 1. Triple estirp: grega, romana i paulina 2. Doble missió: homogeneïtzar endins i dividir enfora 3.
Doble legitimació: el monopoli de la violència i de la benevolència legítima X. Impotència democràtica i capil·laritat XI. El somni d'un marc civil i flonjo XII. La batalla per allò possible XIII. Opnis a la vista XIV. Opnis: instruccions de muntatge
